Un matrimoni
L’home és enterramorts;
la dona, llevadora.
Han fet créixer cinc fills.
A cap no el va assistir sa mare
– que s’escarrassava a parir.
Tots dos esperen
que cap dels nois
no requereixi mai
els oficis del pare.
Amb totes dues mans compon la dona
un clot ben ample: un bressol buit.
Hi podria dormir sencer un nadó.
Amb la paleta pastosa de guix,
el pare, un cop més, segella una tomba.
No es fa càrrec que allà dins, rere el marbre,
hi pugui cabre res de tan gegant
com el cosset d’un nen parant la fosca.
Ut: Diari d’un setembrista (2007)
In houlik
De man is deagraver;
de frou, baakster.… Lês fierder
…